Background Image

Història

Aquesta és la nostra història. Vols formar part d'ella?

  • Història

    Recorde quan Jaume Soler em va dir: “Mili anem a formar un Centre Excursionista i compte amb vosaltres”. Li vaig dir de seguida que sí. Nosaltres sortíem amb ells moltes vegades a la muntanya des de la nostra amistat amb els Scouts. Era gent majoritàriment dels Júniors, Scouts i molt jove, nosaltres i els nostres amics érem els més majors, però amb la mateixa il·lusió.

    La primera assemblea per tal de formar el grup va ser al riu Frare, un poc informal (tot s'ha de dir), asseguts en terra, vora riu. Per la nit es va formar el grup i es nomenaren els càrrecs, tots compartíem les mateixes ganes de començar i fer rutes. Dormírem allà mateix i l'endemà baixàrem pel riu, jo era la primera vegada que ho feia i em va agradar molt.

    Ens reuníem a la Casa de la Joventut, i he de dir que només anava a les assemblees, ja que mai he format part de la junta. El primer president va ser Jaume Soler, després Mar Belda, Rafa Blesa, i per últim Lluís Pardo, l'actual presi.

    Les rutes van ser moltes, vam anar als Pirineus, a Cazorla,... una pasqua anàrem a Sòria a fer el río Lobos, la Laguna Negra i a la Sierra de Cameros on feia molt de fred i, encara que anàrem amb tenda, ho passàrem tant bé que no el notàrem.

    També férem la ruta Xàtiva-Agres a peu i San Josep. La del Cabo de Gata-Almeria, d'aquesta tinc el record de que ens vam perdre, us sona? Què estrany! Perdérem el camí i eixírem a la carretera, se'ns va fer llarguíííííssim, feia molta calor, l'asfalt cremava i el Sol també. Però la que mai oblidaré per l'aventura que passàrem és la del Barranc de la Maimona a Montanejos. Se'ns va fer de nit baixant i ens vam quedar allà, ja que hi havia molt de tram per a nadar i no veiem res, així és que, amb el banyador mullat passàrem la nit. L'endemà a les set del matí a nadar, jo pensava que no ho resistiria, però sí que ho vaig fer. Ara és una cosa més per a contar.

    He de dir que he vist coses i paisatges que mai no oblidaré, no sabria dir en aquestos moments què és el que més m'ha agradat de tot el que he vist. Potser la primera vegada que vaig pujar al Benicadell, era un dia molt clar, de les poques vegades que l'he vist sense boira, vaig quedar meravellada.

    També vam passar una temporada de decadència al CEX. Molts membres, uns per motius de treball, d'altres, que es feien novietes/ts als que no els agradava caminar,… i deixaren de participar a les activitats del centre, aleshores Vicent i jo ens n'anàvem a fer rutes pel nostre compte.

    Quan Rafa va agafar el relleu va començar amb ganes i el centre ha anat a més, nosaltres començàrem una altra vegada i m'alegra molt quan veig que cada vegada hi ha més membres. He de dir que, a més de Rafa, estan els membres de junta, que han contribuït en aquesta tasca. Em sent molt a gust quan vaig i espere el diumenge que tinc lliure al meu treball per poder reunir-me amb tots.

    Gràcies a tots per la vostra amistat